
Festival PanorÀmic
El festival Panòramic és un festival que es duu a terme a Granollers, aquesta última
edició del 2019 es va fer el 17 i el 20 d'octubre a la Roca Umbert. Panoràmic és
un festival que aposa per vincular cinema, fotografia, i noves tecnologies.
El festival té com a protagonista a la fotografia i s'expressa a través de disciplines
amigues com el cinema, el video, les instal·lacions i altres pràctiques contemporànies.
Panoràmic vol contribuir a visibilitzar la creació de les noves generacions que
treballen entorn de la fotografia i el cinema. El nou talent que emergeix d’escoles
de cinema, escoles de fotografia, escoles audiovisuals i d’altres, però alhora difondre
creacions incòniques en el món de la imatge.
Aquesta tercera edició el Festival Panoràmic es centra en la lluna, en el 50è aniversari de l’arribada de l’home al brillant satèl·lit el 20 de juliol de 1969
JOan fontcuberta
Joan Fontcuberta és el director del festival Panoràmic, va néixer a Barcelona el 24 de febrer de 1955 és un artista, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.
Fou premi David Octavious Hill per la Fotografisches Akademie GDL d'Alemanya
el 1988, Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de
França el 1994, Premi Nacional de Fotografia, atorgat pel Ministeri de Cultura
d'Espanya el 1998, Premi Nacional d'Arts Visuals[1] el 2010, Premi Nacional
de Cultura 2011,[3] Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles 2011,
així com president de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya.[5] El 2013
va rebre el Premi Hasselblad de Fotografia
albert gusi
Albert Gusi és el co-direcor del festival Panoràmic, va néixer a Castellbisbal, Vallès Occidental el 1970 és un artista català. Desenvolupa la seva obra amb una mirada particular del territori i el paisatge, des del camp de la fotografia. Sovint, les obres esdevenen accions fotogràfiques o performances col·lectives, on finalment en queda un registre gràfic, bé sigui fotogràfic o fílmic. El darrers projectes són: Objectiu Medacorba (2006), on va col·locar
d'un trípode en el cim transfronterer Medacorba (2.914m), per tal
d'aconseguir la primera fotografia obtinguda damunt de tres països
(França, Andorra i Catalunya) i Simulació d'una fumarola al volcà
Montsacopa, realitzada dins del mateix volcà d'Olot, acció
seguida en directe per centenars de persones i seleccionada per
a la Biennal de Jeunne Creation Europenne, mitjançant el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala. De petit format és l'obra Messor, les formigues (re) col·leccionistes, exposada en el Museu de Ciències de Granollers.
Dents de serra
· Moon project (Exposició comissariada per Andrés hispano i fèlix pérez)
Les imatges d’aquesta mostra cobreixen tot l’imaginari lunar: dibuixos al llarg de la història, pintures, esquemes científics, fotos, fotogrames de pel·lícules,…
L’exposició és un recorregut gràfic i visual sobre la lluna i l’imaginari que s’ha creat al llarg de la història sobre aquesta. Es poden veure il·lustracions, publicitat, motius visuals (decoració, logotips …), art / pintura, il·lustració científica, fotografies … i desviacions com ‘el paisatge lunar’ (retrobat en fotos d’una pell rugosa, un desert bombardejat, un sòl polsegós, etc.)
-
LE COSE CHE SI VEDONO IN CIELO(exposició comissariada per Ilaria Campioli)
Aquesta exposició de fotollibres coproduïda amb Comune di Reggio Emilia - Giovane Fotografia Italiana, Itàlia. Des del principi de la història, fins i tot la fotografia, ha mostrat interès pel cel, la lluna i d’allò que no podem veure, tocar, ni experimentar. La pregunta que es fa aquesta exposició és fins a quin punt les primeres imatges de la Terra fetes des de l’espai han influit en la nostra imaginació?
-
Les llunes dels astrònoms: representacions des de 1610 a 1910(Exposició comissariada per lourdes delgado)
Aquesta exposició situada a l’edifici de dents de serra, mostra representacions de la deessa lunar grega Selena als diferents períodes (des del 1610 al 1910), per veure com ha canviat la seva representació segons els períodes, convencions, ideologies i canvis socials i tecnològics.
la tèrmica
· transelenita (exposició de Marcel·lí Antúnez)
A partir de l’experiència d’Antúnez de fer dos vols parabòlics per experimentar la gravetat zero a la Ciutat de les Estrelles, a 50 km de Moscou, va sorgir el projecte de Transpèrmia. Aquest projecte proposa un viatge mític en forma de diversos audiovisuals, instal·lacions interactives realitzades al llarg de la trajectòria d’Antúnez o produïts pel Festival Panoràmic Granollers. Les obres que vam poder veure són Selenita (2015), Transpermia (2003/2004), Tantal (2004) o HIPNOTOC (1998/2008).
espai d'arts (exposició de Cristina de Middel)
-
the afronauts
L’any 1964, encara eufòrica per la recentment guanyada independència, Zàmbia va llançar el seu primer programa espacial. El seu objectiu era enviar dotze astronautes i deu gats a la lluna, superant així el repte que van marcar Estats Units i la Unió Soviètica en plena cursa espacial.
The Afronauts, exposició situada a l'edifici dents de serra, està basat en la documentació d’un somni impossible que només viu a les imatges. Basant-se en aquesta increïble però certa notícia de fa 50 anys, Cristina de Middel, va reconstruir les escenes que podrien haver-la documentat llavors i reforça la seva veracitat afegint a aquesta certesa la seva càrrega personal fruit de la seva imaginació.
Cinema: Yesterday
Títol de la pel·lícula: Yesterday
Director: Danny Boyle
Biografia director:
Nascut el 20 d'octubre de 1956 a Manchester (Anglaterra), realitza
els seus estudis al Thornleigh Salesian College ia la Universitat de
Gal·les a Bangor. Interessat per la interpretació des de jove,
rápidamente s'inicia en el món de teatre participant en la Royal
Shakespeare Company i el RoyalCourt Theatre i no és fins a diversos
anys més tard quan li pica el cuquet de posar-se després de les
càmeres, la seva veritable vocació. Els seus primers treballs com a
director tenen lloc a la petita pantalla, sent el seu debut el 1987 amb
'Scout', a la qual van seguir títols com 'The Venus de Milo Instead',
'Monkeys' o 'For the Greater Good'.
El seu primer treball a la gran pantalla arriba el 1994 amb 'Tomba
oberta', film que protagonitza Ewan McGregor i amb el qual tornaria
a comptar en el seu següent treball, 'Trainspotting', un any
més tard. La pel·lícula tindria una gran repercussió i després d'elles
arribarien altres coneguts títols com 'Una història diferent' (1997),
'La Platja' (2000Tumba oberta (Shallow greu)), '28 dies després
'(2002)' Millions '(2004) o 'Sunshine' (2007). El 2008 dirigeix l'oscaritzada 'Slumdog Millionaire', pel·lícula per la qual aconseguiria la seva primera estatueta com a millor director. El 2007 dirigeix '127 hores (127 Hours)', film pel qual obtindria un gran reconeixement mundial.
Gènere: Comèdia Romàntica, Música
Corrent cinematogràfica o moviment: Comercial, contemporani
Format de la pel·lícula: 16:9
argument: Jack, un músic que lluita per fer-se un forat a l' indústria, descobreix que és l'única persona al món que és capaç de recordar als Beatles i traçarà un pla per treure profit de la situació. De la nit al dia passa de ser un músic fracassat a convertir-se en tota una estrella mundial que mou a milions de persones a costa de les mítiques cançons de el grup britànic. Però no tot és tan senzill com sembla, i Jack s'haurà d'enfrontar a molts problemes personals en el seu camí a la fama
recursos visuals:
-actors: Himesh Patel, Lily James, Kate McKinnon, Ed Sheeran, Lamorne Morris, Ellise Chappell, Camille Chen, Alexander Arnold, Joel Fry, Sophia Di Martino, James Corden,
3.Tria un personatge i fes la descripció:
En Jack es un noi que tota la vida ha perseguit el seu somni de ser músic
4.Tria una escena per explicar-la:
Opinió i valoració: Quan vaig veure aquesta pel·lícula ja em va despertar molta curiositat per la situació que plantejava, ja que mai havia vist cap pel·lícula que presentés una situació semblant, i no vaig tenir l'oportunitat de veure-la. En general la pel·lícula em va agradar bastant, la vaig trobar prou entretinguda, amb una història bastant interessant que ens aporta també una visió al món de la música actual, que està totalment mercantilitzat i l'única importància són la fama i els diners.




