CINEMA | Mysite

cinema soviètic

Introducció

Entenem com a Cinema Soviètic aquell que sorgeix

després de la revolució bolxevic. Aquesta canvià

radicalment l’orientació de la producció cinematogràfica

a Rússia (cinema rus), la qual va ser nacionalitzada el

1919. Tot i que el cinema soviètic es va posar al servei

de la revolució , no va limitar l’experimentació i la

creació personal. En general, parlaven sobre, com ja he

dit, sobre la ideologia que s’havia aixecat en la revolució.

Així s'aconsegueix fer propaganda del comunisme. Però

en general, com és un corrent que sorgeix post-revolució

bolxevic, les pel·lícules van bàsicament d’aquesta. La frase

de Lenin, «el cinema és per a nosaltres, de tots els arts, el més important», va fer la volta al món. Ja que El cinema soviètic ha donat lloc a diverses interpretacions que s'han enfocat, o sobre el cinema com a obra d'art, el cinema com a propaganda o el cinema com a objecte d'espectacle. La fama mundial del cinema mut soviètic revolucionari ha emmascarat tanmateix l'existència, sota el règim tsarista, d'un ric cinema rus, avui descobert per les filmoteques.

Context històric

El cinema soviètic va aparèixer a voltants del 1922, l’any de l’establiment de la Unió Soviètica, la qual atravessava uns moments difícils, donats per els antecedents polítics d’aquesta una gran sequía que va suposar una pèrdua del 22 % de les collites, la qual va portar a una moments complicats per a la població Russa. L’any 1917 Rússia va travessar una primera revolució, la Revolució de Febrer, dirigida per Aleksandr Kérenski , que va portar a l’enderrocament de l’imperi tsarista dels Romanov. Amb l’enderrocament de l’antic i l’exili de Nicolás II, Vladímir Lenin va tornar de l’exili, la qual cosa va enfortir la posició dels bolxevics, una secció radicalitzada dins del partit socialdemòcrata obrer rus. Es va instaurar un govern provisional, liderats per una coalició de varis partits polítics de diferents ideologies, fins la presa de poder dels bolxevics en la Revolució d’Octubre. Amb la unió de les repúbliques socialistes de Rússia, Transcaucasia, Ucrania i Bielorrusia es va formar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Amb la creació d’aquesta unió va començar la industrialització i Rússia va passar a ser un país encara encallat en l’Antic Règim passada la Segona Revolució Industrial, a ser una potència mundial juntament amb EEUU

Característiques:

Extrem avantguardisme i experimentació formal especialment en el muntatge.
En les pel·lícules soviètiques el cineasta juga amb l'espai i el temps, manipulant a la seva voluntat.
Crea un llenguatge basat en la foto fixa, en l'associació d'imatges simbòliques per transmetre emocions i idees (l'efecte Kuleshov).
El gran protagonista és el poble com a col·lectiu. Desapareix el protagonista-individu.
El cinema es converteix en un recurs didàctic i propagandístic.
Reflecteix un realisme cru, gairebé documental.
La narració cinematogràfica s'estructura en actes.
Busca donar al públic rus gairebé analfabet tant cultura com idees polítiques.
Aquest corrent estava en contra de l'ús creatiu del cinema sonor.

Orígens

La revolució bolxevic de 1917 va marcar una nova etapa en la història de Rússia i en el desenvolupament del cinema nacional. Després de la victòria dels comunistes, el líder de la revolució Vladímir Lenin va pronunciar la seva famosa frase: "De totes les arts, el cinema és per a nosaltres la més important". Amb aquesta afirmació Lenin volia dir que per aquella època el cinema (juntament amb la ràdio) era el mitjà de comunicació més eficaç per a la formació de les masses, ja que gairebé el 80% de la població russa era analfabeta. El cinema es va convertir en l'art oficial del règim, convertint-se en un mitjà de propaganda. Donat l'interès que el nou govern tenia al cinema, al 1919 va nacionalitzar la indústria cinematogràfica i va crear una escola destinada a formar tècnics i artistes, va dotar als cineastes soviètics dels mitjans necessaris per desenvolupar la seva feina i crear pel·lícules i documentals que no només busquessin l'entreteniment, sinó que també servissin per adoctrinar, motivar i explicar a la societat l'ideari soviètic.

En els anys 20, el jove cinema soviètic va aconseguir extraordinaris èxits i va produir una sèrie d'obres mestres que fins ara són estudiades a les escoles de cinema de tot el món.

Repercussions

Els cineastes russos van tenir una gran influencia en el cinema, promoguent grans avenços en l’estudi teòric del cinema. Els seus escrits encara s'utilitzen en diferents institucions educatives. Per als brasilers, les regles de reunió i preocupació social es van centrar profundament en la creació d’un llenguatge complet que condueix al Cinema Novo.

Glauber Rocha va utilitzar els principis ideològics del cinema rus per formar la seva teoria, veiem que en ambdós el cinema va ser l'instrument pedagògic i ideològic de la formació cultural.

A més, l'edició russa ha influït en tot, des del nord-americà Alfred Hitchcock (que va aplicar els principis de "l'efecte Kuleshov"). Explicació efecte kuleshov: L'audiència projecta les seves pròpies emocions a la cara de l'actor basant-se en cànons de representació d'expressió facial. Els codis que es llegeixen a les imatges de la sopa, el taüt i la nena implica relacionar-los amb sentiments com la necessitat, la tristesa i la felicitat respectivament. L'efecte perceptiu produït amb la successió d'imatges és ràpid, inconscient i quasi automàtic fins a artistes francesos d'avantguarda com Jean-Luc Godard. Prova d'això va ser que el 1968 Godard i Jean-Pierre Gorin van crear el col·lectiu Dziga Vertov, amb el propòsit de fer pel·lícules polítiques des de la producció fins a la finalització.

Per tant, el llegat dels cineastes soviètics roman en el cinema contemporani a molts nivells: comercial, polític, acadèmic. Les tècniques d'edició aplicades durant aquest moviment encara es poden trobar a la majoria de les pel·lícules actuals, ja siguin de ficció o documentals. La forma en què veiem i entenem les pel·lícules no seria la mateixa sense aquestes contribucions, especialment pel que fa al paper del conflicte dins del muntatge. Al capdavall, citant Eisenstein: "És tasca de l'art revelar les contradiccions de l'existència". La contemplació d'una cinta no és un cas d'estímul-resposta, sinó que l'espectador és un participant actiu en el procés de creació de significats..

Pel·lícules i autors

Oktyabr / Octubre (S.M Eisenstein,1925)

És una pel·lícula soviètica muda de 1928 dirigida per Serguei Eisenstein i Grigori Aleksandrov en què es narra el començament de la revolució Soviètica a Petrograd. Originalment estrenada com a Octubre a la URSS, la pel·lícula va ser re-editada i llançada en altres països com a Deu dies que van transformar el món, nombrada després del llibre de John Reed sobre la revolució

Konets Sankt-Peterburga / La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)

La fi de Sant Petersburg és una pel·lícula muda de 1927 dirigida pel director soviètic Vsevolod Pudovkin. La pel·lícula, produïda per Mezhrabpom, va ser concebuda per commemorar el 10è aniversari de la revolució d'octubre i és un dels treballs més coneguts de Pudovkin.

El 1969, Mosfilm va crear una versió restaurada de la pel·lícula, incorporant-li una banda sonora.

La fi de Sant Petersburg forma part de la "Trilogia Revolucionària" de Pudovkin, completada amb La mare (1926) i Tempesta sobre Àsia (1928)

Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925)

El cuirassat és una pel·lícula muda dirigida pel cineasta soviètic rus Serguei Eisenstein i estrenada el 1925. És considerada una de les grans obres mestres de la història del cinema. El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'Imperi rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odessa i repercutirà en l'Imperi rus.

Mat / La mare ( Vsevolod Pudovkin, 1926)

La mare és una pel·lícula soviètica del 1926 filmada pel director rus Vsèvolod Pudovkin. Basada en la novela homònima de Maxim Gorki, la pel·lícula relata el procés de canvi ideològic d’una mare, inicialment apolítica però que al llarg de la seva lluita per protegir de les tropes tsaristes el seu revolucionari fill, acabarà ella mateixa perdent la vida en un acte d'entrega incondicional al seu fill.

Curt: eL sindicato

Idea Principal:

El cinema soviètic no sol variar massa de temes en les seves pel·lícules. Els temes més freqüents són la revolució d'octubre i la presa de consciència de classe. Per tant, nosaltres l'únic que havíem de fer era seguir el corrent i ser fidels aquest, així que la idea que vam tenir era representar la revolució russa.

Aquesta, es va veure impossible al no disposar de suficients actors ni prou material, i entre d'altres, aquestes van ser les raons per les quals haguéssim de canviar el rumb del curt. A les hores vam decidir recrear una revolta obrera simbolitzant la revolució d'octubre, però perquè el curt no quedés molt pobre d'argument, hi vam afegir-hi la presa de consciència obrera mitjançant l'aparició d'un sindicat.

La pel·lícula en si, tractaria d'uns treballadors d'un petit terratinent el qual els tracta amb despreci i sense cap mena de respecte. Un d'aquests dies de treball on el terratinent els va agredir, els treballadors van dir prou i van marxar per fugir de l'explotació. Un d'ells, els hi explica que està en un sindicat i que aquest els podria ajudar a solucionar el problema i la resta de treballadors els hi sembla bé. Un cop allà el sindicat els hi proposa la solució que en aquella època s'estava duent a terme, i era organitzar una revolta contra el cap i acabar amb ell per poder fer-se les terres seves i treballar pel seu propi benefici. Per tant, els obrers reben dues escopetes per part del sindicat i un cop llests, en presenten a la porta de casa del terratinent i el maten.

Cartell

Per fer el cartell, ens vam inspirar en un cartell ja creat de l'època,

vam fixar-nos amb els trets característics del corrent. Normalment,

a la propaganda soviètica predominaven dibuixos o siluetes que feien

d'imatge principals juntament amb un títol gran i clar. Els colors

predominants solen ser el roig, el negre i blanc o beix. Era corrent

veure-hi simbologia comunista entre els cartells de la època. Sabem

que la URSS va potenciar molt la propaganda durant la seva existència

i es caracteritzava per ser molt impactant. El nostre cartell l'hem intentat

enfocar de tal manera que tingués totes aquestes característiques. Vam

fer servir Photoshop per editar la portada. Mitjançant una fotografia a

contrallum vam trassar la silueta per representar els dibuixos de l'època.

La resta ens vam anar guiant per detalls d'altres cartells o sota el nostre

criteri, sempre respectant les característiques del corrent.

storyboard

producte final

guió tècnic i literari

Escena 1: Pla americà. Apareixen tres camperols treballant al camp, fan expressions de cansanci

Escena 2: Pla americà. Es mostra a un dels camperols treballant

Escena 3: Pla contrapicat. Apareix el cap des d’un balcó escridassant als camperols, els hi tira el seu bastó

Escena 4: Pla americà. Els tres camperols es queixen i abandonen el camp

Escena 5: Pla general. Es mostra els tres camperols abandonant el camp mentre parlen

Escena 6. Primer pla. Un dels camperols diu: “Estic en un sindicat” i els hi assenyala que l’acompanyin

Escena 7: Pla americà. Els tres camperols entren per una porta

Escena 8: Pla americà. Un dels camperols i el cap del sindicat es saluden

Escena 9: Primer pla. El cap del sindicat diu: “Problemes amb el cap?” L’altre camperol contesta que sí

Pla americà. El cap del sindicat els hi entrega dues escopetes, els camperols i el cap es saluden i marxen

Escena 10: Pla picat. Apareixen els tres camperols pujant unes escales. Primer pla. Un dels camperols pica a la porta. Pla americà. El cap treu el cap per veure qui és. Primer pla. Un dels camperols diu que obri la porta. Pla americà. Un dels camperols diu: “t’han vingut a buscar”, apareixen els dos camperols amb les ecopetes i es fa fosc de cop

Expresionisme

CONTEXT HISTÒRIC:

L’expressionisme és una corrent artística que va aparèixer en

els últims anys del segle XIX i a principis del XX com una

reacció davant dels models que havien prevalgut a Europa des

del renaixement, particularment en les acadèmies de Belles Arts.

L’expressionisme no només va dominar a les arts plàstiques, a

la música i a la literatura, sinó que també va estar present en

la majoria de les produccions cinematogràfiques alemanyes d’aquella època.

És sobre la proposta de crítica i oposició al positivisme que es projecten moltes de les línies de força dels expressionistes.

Característiques:

Blanc i negre
Èpoques antigues
Maquillatge blanc i marcat
Leitmotif (quan sempre que surt un personatge en concret s’usa una música determinada)
Àngles extravagants
Ús de cartells explicatius
Temàtica tètrica
Busca que l’espectador es submmergeixi en un món fred, gòtic fosc i violent
Personatges misteriosos i “siniestros”
Actituds deformades i exagerades
Ús de moltes ombres
Mud
Vestuari:
Capes, barrets de copa i dits llargs

DIRECTORS IMPORTANTS

- Friedrich Wilhelm Murnau

- Fritz Lang:

- Georg Wilhelm Pabst

pel·lícules importants

Metropolis / Metropolis (Fritz Lang, 1926)

Nosferatu, eine Symphonie des Grauens / Nosferatu (F.W.Murnau, 1922)

Das Kabinet des Dr. Caligari / El gabinet del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919)

Der Golem, wie er in die Welt kam / El Gòlem (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)

Dogma 95

Context històric

Ciència i Tecnologia

Internet
Comença el projecte del genoma humà
Temença (exagerada) de problemes informàtics deguts a
l'efecte de l'any 2000.

Guerres, Economia i Política

Reunificació d'Alemanya (1990).
Desmembrament de la Unió Soviètica (1991).
Desenvolupament del GATT i la WTO.
Guerra dels Balcans 1991-1995
Comença el procés de pau a Irlanda del Nord.
ETA atura els atemptats durant XXX mesos.
Boom borsari, especialment dels valors relacionats amb noves tecnologies.
Impeachment de Bill Clinton.

Desastres

Atemptat d'Omagh, comès per l'IRA Autèntic (1997).

Música

Música grunge.
Popularització de l'anomenat Rock Català.
Aparició del britpop.

En poques i simples paraules podem dir que un dogma és una afirmació, ja sigui de contingut religiós, social, filosòfic o el sigui, el contingut és considerat veritable en si mateix i sense necessitat de sotmetre'ls a prova o rigor científic algun. En resum, són "veritats" que no accepten prova en contra i per tant han de ser respectades sense discussió. Veiem aquesta paraula indiscutible i fins i tot evident.

El vot de castedat

El rodatge ha de realitzar-se en exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori).
El so no ha de ser produït separat de les imatges i viceversa. No es pot utilitzar música, excepte si està present en l'escena en la qual es roda.
La càmera ha de sostenir-se amb la mà. Qualsevol moviment -o immobilitat- aconseguit amb la mà estan autoritzats.
La pel·lícula ha de ser en color. La il·luminació especial no és acceptada. Si hi ha poca llum l'escena ha de ser tallada o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera.
Els trucatges i filtres estan prohibits.
La pel·lícula no ha de contenir cap acció superficial. Morts, armes, etc., en cap cas.
Els canvis temporals i geogràfics estan prohibits. És a dir, que la pel·lícula succeeix aquí i ara.
Les pel·lícules de gènere no són vàlides.
El format de la pel·lícula ha de ser en 35 mm.
El director no ha d'aparèixer en els crèdits.

Objectius

S'aspirava a aconseguir, en termes de Von Trier, "El cinema del segon segle" (recordem que les arrels del cinema poden trobar-se cap a finals de 1895 amb els germans Lumière). Aquest nou cinema, o nova forma de concebre-ho, s'emplaçava sota determinades premisses l'objectiu principal era el de contrarestar aquelles produccions (majorment occidentals - Hollywoodense) on els escenaris resultaven previsibles, els guions trivials, la tecnologia un element desnaturalitzador i principalment, on qui semblava dirigir el destí del setè art era la taquilla (mercat) i no el talent o creativitat.

Pel·lícules, directors i actors

TÍTOL ORIGINAL: Festern (1988)

DIRECTOR: Thomas Vinterberg

GUIONISTA: Thomas Vinterberg i Mogens Rukov

ACTORS: Henning Moritzen, Ulrich Thomsen, Thomas Bo Larsen, Birthe Neumann, Trine Dyrholm

SINOPSIS: Els Klingenfeldt, una família de l'alta burgesia danesa, es disposen a celebrar el seixanta aniversari del patriarca, un home de trajectòria i reputació irreprotxable. No obstant això, els seus tres fills, encara que molt diferents entre si, estan disposats a aprofitar l'ocasió per treure a la llum els draps bruts de la família.

Avantguardes Estadounidenses

Les avantguardes estadounidenses, també conegudes com a

cine underground americà, són un corrent cinematogràfic

inscrit dins les avantguardes, directament oposat al cinema

clàssic de Hollywood. Es un tipus de cinema artesanal, no

necesariament narratiu, amb una elevada autoconciencia

artistica i distribució propia.

Context historic

Els orígens del cinema underground americà es situen en la década de 1940. El centre de les avantguardes cinematográficas es troben a Nova York, ja que Estats Units d'Amèrica era considerat el bressol del modernisme, el desenvolupament econòmic i el liberalisme. En aquesta època començen a apareixer les primeres productores de cinema més importants (Metro, Paramount, Warner...) i les primeres discogràfiques de venta massiva.

Directors

Maya Deren

Jonas Mekas

Keneth Anger

Pel·licules

Meshes of the afternoon (1943)

Lost, Lost, Lost (1976)

Scorpio Rising (1963)

Marty (1955)

NEOREALISME

El neorealisme italià va ser un moviment narratiu i

cinematogràfic que va sorgir a Itàlia durant la postguerra

de la Segona Guerra Mundial, és a dir, a partir de 1945.
El concepte de neorealisme va ser creat el 1943 per

l'escriptor, dramaturg i crític de cinema italià Umberto

Barbaro.

CONTEXT HISTÒRIC, CULTURAL I ARTÍSTIC
El moviment del neorealisme es desenvolupa a la itàlia posterior als vint anys de dictadura feixista de Mussolini (1922-1943) i de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), ocupada per les forces d’alliberament anglo-nordamericanes. En aquest moment, Itàlia es trobava en un procés de reconstrucció de tots els problemes socials i econòmics que va deixar la guerra i de “desintoxicació” de l’educació i els medis que va causar la dictadura.
Degut a la falta de diners i a tots els problemes que van causar a Itàlia aquests esdeveniments, no hi havia suficient per reconstruir els estudis de gravació ni per adquirir material per a cinema de bona qualitat (degut a que els pocs recursos que hi havien s’utilitzaven per a coses més prioritàries), i és per això que les pel·lícules del moviment neorealista van ser filmades amb molt pocs recursos i un pressupost molt baix.

CARACTERÍSTIQUES
Va tenir com a objectiu mostrar condicions socials més autèntiques i humanes, allunyant-se de l'estil històric i musical que fins llavors havia imposat la Itàlia feixista (1922-1945).
No hi havia diàlegs i per tant les expressions facials dels actors eren un element clau per comprendre els sentiments dels personatges.
El neorealisme li va donar més importància als sentiments dels propis personatges que a la composició de la trama.
La improvisació com a manera de descriure la realitat.
Els directors recorren a actors no professionals.
Tot és bastant flexible i canviant.
Totes les cintes expressaven una necessitat de sinceritat, de descripció crua de la realitat; I sempre amb un fi didàctic a nivell moral.
Rebutgen l'ús de maquillatge i vestuari "fals".
Pel·lícules rodades al carrer, sense llums artificials
.Pressupostos molt baixos.
Protagonistes de classes humils amb preocupacions quotidianes i històries íntimes.
Busca mostrar i denunciar els problemes socials i les injustícies.

TÈCNICA
Pel que fa a la posada en escena i a l’ús de recursos tècnics, el Neorealisme és molt senzill, ja que, ademés de que no tenien gaire pressupost, tenien la intenció de crear un estil més simple, mostrar les coses tal i com són, sense cap edició ni adorn.
En comptes de rodar en estudis de gravació, gravàven en ambients naturals i escenaris reals sense cap tipus de decoració com el carrer. Van reduir la il·luminació al mínim i tenien un estil fotogràfic força bast. No solien recollir el so en directe, sinó que preferien realitzar doblatges en postproducció, ja que això permetia més mobilitat a la càmera.
També es van començar a veure moviments amb càmera en mà. Van intentar reduir al mínim la fragmentació de les escenes i fer-les més llargues, ja que la seva intenció era mostrar una realitat sense talls, respectant la continuïtat

EXEMPLES DE PEL·LÍCULES I DIRECTORS NEOREALISTES
Ossessione (1942), Luchino Visconti.

Roma, città aperta (1945), Roberto Rossellini

Germania, anno zero (1948), Roberto Rossellini.

Ladri di biciclette (1948), Vittorio De Sica.

La terra trema (1948), Luchino Visconti.

Umberto D. (1952), Vittorio De Sica.

La strada (1954), Federico Fellini.

EL SURREALISME

ORÍGENS:

El surrealisme sorgeix com una resposta dialèctica precendent

immediata del dadaisme que va ser un moviment intel·lectual,

literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el

1925.El surrealisme és el moviment d'avantguarda més

important del període d'entreguerres, i possiblement el més

influent de tots ells.

CONTEXT HISTÒRIC:

El sorgiment d'aquest gènere està associat a un discurs contra hegemònic, un sentiment de desencís, una mena de visceralitat intel·lectual que incita a la recerca, que bolca l'interès per la resignificació de la condició humana.

Es troba dins el període de la segona guerra mundial a on apareixen tres grans moviments totalitaris: el feixisme, el nazisme i el comunisme.

Finalment amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, els surrealistes es dispersen, alguns d'ells abandonen París i es traslladen als Estats Units, on sembren el germen per als futurs moviments americans de la postguerra és a dir l'expressionisme abstracte i Art Pop.

CINEMA:

El surrealisme no només va afectar el món de les arts plàstiques, sinó que també va formar part del cinema com un fórmula per expressar els pensaments.

Li atorguen a les imatges un valor en si mateixes, recorrent als fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències.

La película fundadora del moviment va ser

PEL·LÍCULES IMPORTANTS:

"La concha y el reverendo" de Germaine Dulac en 1927

“Un perro andaluz" de Luis Buñuel i Salvador Dalí 1929, 17 min

"La edad de oro" de Luis Buñuel.

"Las margaritas" de Věra Chytilová, 1966.

"Happy end" de Oldrich Lipsk, 1967.

"Eraserhead" de David Lynch, 1998.

TÈCNIQUES:

fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitàries entre plans cinematogràfics i seqüència, Blanc i negre

ELS SOMNIS:

En aquest sentit, el moviment surrealista es basa en la creença que la ment adormida, coneguda també com a ment inconscient, és la font de la imaginació. Per aquest motiu, les obres del surrealisme sovint es presenten com imatges oníriques, extretes dels somnis, amb percepcions extravagants de l'espai, incongruències i elements fantàstics.

NEORREALISME

El concepte apareix el 1943 per l'escriptor, dramaturg i crític de cinema italià Umberto Barbaro, reivindicant un nou cinema al marge dels tòpics del cinema d'exaltació nacional i propaganda feixista com del cinema comercial imposats a Italia. Després d'anys de manipulació, mitificació i idealització sota la dictadura de Mussolini era necessari buscar una nova Italia. Les propostes de Umberto Barbaro van estar recollides per un grup de directors (Rossellini, de Santis, de Sica, Visconti, Fellini, Passolini, ...) i guionistes (Fellini i Zavattini) que desenvoluparen a nivell pràctic aquesta avantguarda.

Característiques

Recerca d'un realisme absolut, una descripció pura de la realitat, prescindint de qualsevol mena d'efecte o trucatge. No són documentals com en el cinema-ull soviètic però fan films de ficció tan realistes que s'apropen al gènere documental.
Amb la màxima objectivitat possible adoptar un punt de vista moral i compromès amb la societat per mostrar i denunciar els problemes socials i les injustícies sense caure en la manipulació pròpia de l'època feixista.
Rebuig dels drames històrics, l'adaptació de novel·les o el cinema d'herois; retorn a les persones anònimes i vulgars, les classes humils, a les preocupacions qüotidianes, i a les històries íntimes i sense importància aparent, temes que el cinema de Hollywood havia evitat per la seva suposada manca d'interés general. Tot amb pressuposts molt baixos, cal fer les pel·lícules amb molts pocs diners.
La manca de material i d'estudis de rodatge llança a aquests cineastes a rodar al carrer, amb escenaris reals (no hi ha mai decorats), sense llum artificial, cercant així el màxim realisme i verosimilitut. També s'eviten els actors professionals i s'usen actors aficionats o fins i tot als protagonistes reals de les històries interpretant-se a si mateixos.
Rebuig del maquillatge i dels vestuaris postissos, s'usen vestuaris autèntics i reals i diàlegs molt senzills i lineal.